US IMAGINAU VEURE MENORCA PER PRIMERA VEGADA?

Carta publicada al Diari Menorca el 03 de gener de 2020 on la Fundació Lithica reflexiona sobre la situació i l’esdevenir de Punta Nati.

Pocs tenen aquesta experiència, i pels testimonis que coneixem la sensació és d’un enamorament. L’entorn, l’aire, els colors, el paisatge és la cosa màgica que enganxa el visitant i ens manté lligats a la nostra terra. Un paisatge que no és sols una mirada de bellesa, és el relat del que cada dia vivim, la història del dia a dia dels nostres pares i la feina feta per viure i sobreviure dels nostres avis i avantpassats. El paisatge és la narració de la nostra cultura, dels milers de mans que s’han esforçat per conviure amb la nostra terra, i per gaudir amb alegria d’ella.

Ara que la Terra es rebel·la i ens diu que el temps s’acaba la urgència ens agafa desprevinguts. La pressa, com sabem, és mala consellera, i l’oportunisme un negoci poc just. La planificació per continuar conjugant la vida humana en un petit paradís com és Menorca, Reserva de la Biosfera, sembla que obliga a salvar al planeta, tot i que abans no hem el fet el millor pel planeta.

L’única possible aportació de Menorca depèn d’aconseguir l’autarquia energètica, que ens durà a l’equilibri entre ocupació i vida en el nostre limitat i especial territori. Ens caldrà un canvi de consciència amb l’ús, producció, residus, transport, consum… tant del ciutadà com de les legislacions. El que es proposa des de les administracions (Govern, Consell, Ajuntament) i el món empresarial (Ceconat), és la planta fotovoltaica a Son Salomó, la més gran de Balears i la tercera d’Espanya, que s’estén per una superfície de 114Ha, gairebé com tot Ciutadella, ocupant un paisatge cultural de paret seca, únic a la mediterrània per qualitat, concentració i conservació.

Punta Nati és exemple de vida humil per la feina dura de ramaderia i territori castigat pel vent. Durant anys va ser com la fi del món, i s’hi va ubicar el femer municipal, avui un record que es desfà d’argila. Ara torna a ser considerada una terra erma, sense capacitat de producció, perquè la manifestació cultural encara té valors ornamentals en les polítiques públiques. Cal arribar a veure que la consciència davant l’esgotament dels recursos naturals i la necessitat del respecte pel medi ambient, és compatible amb el respecte i la consciència per a l’esfera cultural.

La Fundació Lithica s’ha posicionat en la defensa del patrimoni i del paisatge cultural i històric des dels seus orígens, amb la recuperació de les Pedreres de s’Hostal. Ara, s’uneix a Amics de Punta Nati i dona tot el suport a la SHA Martí i Bella, en la petició de BIC del paisatge de Punta Nati com un valor cultural i patrimonial encara en tot el seu esplendor. El futur d’aquest paisatge és convertir-se en planta fotovoltaica, i gràcies a les converses entre l’empresa Ceconat (promotora del projecte) i la SHA Martí i Bella, tenim esperances que el resultat sigui deixar lliure la part més emblemàtica d’aquest paisatge únic i irrepetible.

Precisament aquest paisatge emblemàtic, manifestació patrimonial d’una cultura pròpia, ha de ser el punt clau en aquestes converses. Que s’accepti l’ocupació d’una part del paisatge no vol dir que sigui acceptable, és l’aposta seriosa i compromesa per defensar i aconseguir l’equilibri entre patrimoni cultural i energia renovable. Aconseguir l’equilibri és una feina complexa, per interessos econòmics, terminis de programes, ambicions polítiques… en tot cas tenim la confiança que es pot aconseguir.

Com a punt de partida i objectiu no podem perdre de vista, ni regatejar, el valor panoràmic del paisatge, un tot, identitat cultural i patrimonial. No es pot acceptar la parcel·lació proposada que trenca la seva integritat com a paisatge. La visió completa del paisatge cultural s’ha de conservar com a testimoni d’una societat cultural i una economia, capaç de dialogar amb la societat actual.

Quin serà el futur del nostre territori, quin serà el futur de la nostra cultura? El fi no justifica els mitjans tot i que la causa de la transició energètica sigui noble i desitjable.

Fundació Lithica-Pedreres de s’Hostal

Ciutadella, 31 de gener 2020

DOCUMENTS I ENLLAÇOS RELACIONATS

Diari Menorca. Lithica sobre Punta Nati lunes 3 pag 15

Propuesta plano SHAMB 10-12-2019    

Propuesta CECONAT 3-01-2020

SHA MARTÍ I BELLA

SHA MARTÍ I BELLA (facebook)

Amics de Punta Nati: ¿El fin justifica los medios? (facebook)

Els Amics de Punta Nati ens fem una reflexió sobre la necessitat de seguir reivindicant la protecció del Paisatge Cultural.

La imagen puede contener: césped, planta, cielo, montaña, árbol, exterior y naturaleza
El hecho de que los juzgados de Palma hayan admitido a trámite hasta tres contenciosos contra la Administración, debería darnos la medida de hasta qué punto hay razones solventes para pensar que los permisos dados al parque fotovoltaico de Son Salomó no están tan claros.
Aplaudir la creación de un polígono industrial de 100 Ha en una zona calificada de Área de Interés Paisajístico. Eso es lo que no tiene nombre. Y pensar que conseguir de un plumazo el 20% de energía limpia, sin ningún coste, o con coste muy bajo, es una ilusión.
Este parque fotovoltaico será el tercero en extensión del país, en uno de sus territorios más reducidos y con la gravedad de ubicarse sobre un Paisaje Cultural único e irrepetible. Pertenecerá totalmente a una empresa privada, subvencionada con dinero público. ¿Repercutirá esto en nuestros recibos? Seguramente no.
Lástima perder de vista el objetivo de conseguir otra forma de crear la energía limpia y tener la propiedad sobre ella. Ambas cosas muy deseables. Lástima de esta estrategia miope, que prioriza el macro proyecto privado sobre numerosos parques más pequeños, menos agresivos y acordes con nuestra escala de Isla, con participación pública, privada y de pequeños inversores, como se empieza a realizar en otros lugares, Canarias, por ejemplo.
Lástima que cuando dentro de muy pocos años se mire hacia el Paisaje concebido como Patrimonio no nos quede nada que ofrecer. Seremos un ejemplo de destrozo del territorio, de mala práctica de implantación de las renovables y de mala práctica de conservación del Patrimonio. Tres tropelías en un solo acto.
Y recordar de nuevo que entre las obligaciones de nuestros políticos, está el velar por el cumplimiento de la Ley y por el bien común, que en este caso es trabajar con tenacidad para hacer compatibles las energías renovables con la protección del Patrimonio.
El fin no justifica los medios. La puerta que se intenta abrir surfeando la legalidad, es muy peligrosa. Cuando acabe todo este barullo, seguramente el orden legal nos lo agradecerá y de paso el Paisaje Cultural de piedra en seco más importante del Mediterráneo: PUNTA NATI.

Associació Amics de Punta Nati
Ciutadella, 23 de gener 2020

Tags:
No Comments

Post A Comment