▸ 5 Espai de Paret Seca

L’ESPAI DE PARET SECA

Ofereix un recorregut entre diverses mostres de parets construïdes segons els mètodes tradicionals de l’illa. Les parets es diferencien pel tipus de pedra utilitzada, la manera de treballar la pedra, els acabats i els elements complementaris que hi ha inclosos. Aquesta concentració d’elements arquitectònics integrats en un mateix espai estructurat ofereix la oportunitat d’observar i comparar diferents tipus de parets que en la seva localització original estan escampats per diferents camps o zones urbanes.

És una mostra de diversos tipus de parets típiques de l’illa, tant rurals com urbanes. S’utilitzen diferents tipus de pedres, treballades de diferents maneres i s’afegeixen exemples dels elements singulars associats a la construcció de les parets, com les escales (botadors) i els nínxols (menjadores) que es troben repartits pels camps.

Per sort, la tradició de construir parets seques no ha desaparegut a Menorca com ha passat a d’altres llocs. Encara queden artesans (paredadors) que es dediquen a l’ofici. Esperem que una millor comprensió de la seva feina porti a un apreci profund pel paisatge de l’illa, i de tots els llocs del món amb característiques similars.

La paret seca estableix un lligam entre tots els països de la conca mediterrània i també amb Anglaterra, Irlanda, Estats Units, Canadà o Japó. Des de temps remots, l’home ha quedat fascinat per la pedra i treballant-la ha despertat emocions que la transformaren en art. Esperem que a través d’aquesta exposició gaudeixin descobrint els misteris de les pedres de Menorca.

1. Pedra reciclada d’una antiga paret de camp de Ciutadella. Cobertores. Treball rústic. 

2. Pedra viva gris. Cobertores. Interior ajustada, exterior rústica.

3. Pedra viva rosada. Cobertores. Interior ajustada, exterior rústica. Fibla.

4. Pedra vermella de Ferreries. Lloses. Interior ajustada, exterior rústica. Exterior escala incrustada.

5. Pedra negra de Cala Llonga (Maó). Lloses. Interior botador en línia exterior botador creuat.

6. Pedreny de tanca (mescla de marès groc i pedra viva). Cobertores que sobresurten. Menjadores quadrades.

7. Pedreny de tanca (mescla). Cobertores. Menjadores triangulars.

8. Pedra reciclada de la zona sud de Ciutadella. Cobertores. Rústica.

9. Marès de pedrera. Interior ajustada, exterior rústica. Tàpia arrodonida.

10. Marès de pedrera. Interior ajustada, exterior rústica. Tàpia aplanada.

11. Marès de pedrera. Interior ajustada, exterior rústica. Tàpia en punta. Exterior feixes.

12. Banc acabat amb quarts de marès.

13. Corral amb ullastre.

14. Cantonades de marès.

15. Portell petit amb caps de cantó inclinats.

16. Portells grans amb caps de cantó a plom.

PAISATGE DE PARET SECA

Una espessa xarxa de murs de pedra quadricula i humanitza el paisatge de Menorca.

Aquests murs reben el nom de paret seca perquè es construeixen utilitzant la tècnica de la pedra en sec, que consisteix en apilar amb habilitat pedres irregulars sense utilitzar cap tipus de morter.

La construcció d’aquestes parets permet aprofitar les pedres que es desenterren al llaurar els camps i utilitzar-les per dividir els terrenys en parcel·les anomenades tanques, que es comuniquen entre elles per obertures o portells.

Les tanques que constitueixen els murs serveixen per organitzar un sistema de rotació dels cultius i les pastures. També gràcies a la tècnica de la pedra en sec es converteixen els terrenys desnivellats en terrasses cultivables utilitzant els murs com a bancals de contenció.

La proliferació de les parets seques està clarament vinculada a l’economia rural. Algunes parets són molt antigues però el màxim esplendor de la paret seca a Menorca va ser durant el segle XIX, quan es construïren les majestuoses barraques, immenses torres cilíndriques esglaonades que serveixen de refugi per als ramats de bens. La majoria estan situades al nord de Ciutadella i es poden admirar des del camí de Punta Natí. La seva presència ens recorda una època en la que l’agricultura determinava la prosperitat d’un poble. En aquells anys on el temps no contava, qualsevol esforç per millorar la productivitat estava justificat.

Quan el camp va perdre protagonisme les parets van quedar com a mostres del passat i van deixar de causar interès. Es convertiren en elements del paisatge, tan integrats en l’entorn que sembla que sempre hagin estat allà i que hi seran per sempre més, però en realitat la falta de manteniment amenaça la seva existència.

Afortunadament s’està començant a reconèixer l’enorme valor patrimonial d’aquestes modestes obres que alguns denominen arquitectura sense arquitectes.

Les parets són un preciós llegat dels homes del passat. A través d’elles milers de mans ens revelen els secrets d’una societat desapareguda, una manera de viure i treballar, un vocabulari ric, una filosofia, un coneixement admirable i un profund amor per la terra. Al llarg dels segles han transformat els terrenys hostils en un paisatge amable que es mereix el nostre apreci i la nostra protecció.

Entre les pedres es desenvolupa una prolífera vida vegetal i animal que enriqueix la biodiversitat, afavoreix la fertilitat dels conreus i protegeix les terres de l’erosió. És la nostra responsabilitat respectar i cuidar aquest patrimoni etnològic tan valuós.

COM ES CONSTRUEIX UNA PARET SECA?

Una paret seca es construeix col·locant files horitzontals de pedres unes sobre les altres.

La paret té dues cares visibles unides per un farcit de pedres petites anomenat reble. Les dues cares s’executen a la vegada paral·lelament.

El cos de la paret es forma utilitzant les pedres en ordre de mida decreixent. La última fila del cos de la paret (igualada) configura una línia horitzontal i està constituïda de pedres petites. Per a sellar-les  és necessari un acabat que estabilitzi el conjunt de pedres.

Aquest acabat pot fer-se en sec, amb pedres rectangulars (cobertores) o lloses planes pesades. En altres casos es recorre a un morter de cal i sorra, ja sigui per repassar i tapar les juntes de les lloses, o per crear una tàpia arrodonida o en punta (mitja canya o esquena d’ase), que s’acaba pintant de blanc amb calç.

Les parets mai no es construeixen a plom. L’amplada de les parets és sempre major que la de l’acabat. Les barres de ferro que serveixen de guia es claven al terra amb certa inclinació (peu o tumbada). El resultat és que la secció d’una paret no és rectangular sinó que té la forma d’una piràmide truncada.

Les pedres es col·loquen amb pendent cap a dintre i han de tenir contacte entre elles. La cara visible de la pedra sol ser la més curta. El reble serveix de suport i impedeix el moviment de les pedres exteriors. Finalment l’acabat sella l’obra actuant com una biga.

ELS TIPUS DE PEDRES

L’illa es divideix en dues zones geològicament molt diferents. La meitat sud és de pedra arenisca de marès de tons clars. La part nord de l’illa, més antiga, presenta una gran varietat de pedres vives de diferents colors. Les parets solen construir-se amb la pedra recollida en els camps, i el seu aspecte varia segons la seva situació geogràfica.

LA INTERVENCIÓ DE L’ARTESÀ

El paredador colpeja les pedres amb un martell per a encaixar-les. Segons la manera amb la que treballa, l’aspecte estètic de la paret serà diferent. Les parets de camp es construeixen gairebé sense retocar les pedres, però en les urbanitzacions es troben parets molt ajustades, que presenten una superfície plana i juntes estretes. En algunes parets del recinte es pot observar aquesta manipulació: s’ha utilitzat la mateixa pedra per a les dues cares, però una presenta la pedra en el seu estat natural rústic i l’altra mostra el resultat d’un treball refinat (paret ajustada).

ELS ELEMENTS COMPLEMENTARIS

Escales i botadors

La tècnica de la pedra en sec permet introduir en les parets elements d’ús pràctic. Les escales incrustades es construeixen deixant un espai buit en la façana de la paret en el qual es col·loquen pedres planes esglaonades. Els botadors són esglaons que sobresurten. Estan construïts amb pedres molt llargues que sobresurten fora de la línia de la paret en un terç de la seva longitud. Els esglaons estan posats en línia o a portell per impedir que els bens saltin.

Menjadores

Les menjadores són nínxols per al farratge, poden tenir forma quadrada o triangular.

Fibles i passadors

Les fibles o els passadors són forats construïts com ponts en la base de les parets, per deixar passar l’aigua o els animals petits.

Corral

En el cor del recinte, una paret circular, o corral, protegeix un ullastre ( o a vegades una figuera) del bestiar. Es un element molt típic del camp.

ELS ACABATS

Cobertores

L’acabat que determina l’aspecte estètic de la paret té una funció estructural: donar estabilitat al conjunt de l’obra. L’acabat més estès en el camp és la cobertorada, formada per pedres rectangulars anomenades cobertores. És un acabat en sec, sense morter. En les zones on es crien bens apareixen cobertores que sobresurten una mica de la línia de la paret per impedir que els animals saltin.

Lloses

Al centre de l’illa es veuen acabats de grans lloses planes que substitueixen a les cobertores. A vegades estan col·locades en sec, però és freqüent l’afegit de morter i calç per omplir les juntes o crear una franja de reforç horitzontal. El morter sol aplicar-se de manera bastant basta, i a vegades es pinta amb calç.

Tàpia

Quan escassegen les pedres grans, o es vol donar un toc decoratiu, es recorre a un acabat de forma arrodonida, denominat tàpia, mitja canya o esquena d’ase, fet amb pedres petites amuntegades de manera que s’aconsegueix la forma desitjada. Després es recobreixen de capes de morter allisat amb cura i s’emblanquinen. El recinte central presenta tres variacions de tàpia: el tram frontal està arrodonit, els laterals estan més aplanats i el tram del fons té una secció triangular.

Feixes

Certes parets de tàpia es reforcen amb franges verticals de morter de forma trapezoïdal anomenades feixes.

Quarts de marès

Una forma més moderna d’acabar una paret és recobrirla amb pedres de marès de cantera de 60x40x4,5cm, denominades quarts. Aquest acabat s’utilitza aquí per al seient del banc.

   Autora: Federica Mahieu

Col·labora en el Circuit Divulgatiu Digital: