▸ 16 Extracció mecànica del marès

EL PROCÉS D’EXTRACCIÓ  MECÀNICA

L’extracció mecànica del marès es realitza a través de talls verticals i horitzontals a la roca per extreure’n blocs per capes horitzontals, igual que en l’extracció manual, amb la diferència, però, que ara l’esforç muscular repetit del trencador és reemplaçat pel motor de la màquina.

 

LA MÀQUINA REGATADORA

L’antic protagonisme de l’escoda és ocupat ara per la màquina regatadora, una vagoneta que es desplaça sobre rails horitzontals i realitza els talls amb dues serres circulars proveïdes de   puntes   d’acer   de   vídia. L’ús de la màquina imposa una forma d’extracció no selectiva en què es talla tota la pedra i se’n deixa la classificació per a una fase posterior al tall.

Les condicions imposades per la màquina

  • Un pla de treball horitzontal sobre el qual avança la màquina i es realitza el tall.
  • Un espai ampli on la màquina pot operar sense necessitat de desplaçar els rails amb excessiva freqüència.
  • Un espai lliure d’obstacles que impedeixin l’avanç de la màquina, per la qual cosa l’extracció ha de ser absoluta, sense deixar masses de pedra inexcavades.

LA PREPARACIÓ DEL TERRENY

El replà

El trencador tria i prepara un ampli pla horitzontal d’uns 25 – 30 m de costat i el fa net i anivella tant manualment com mecànica per crear el primer pla d’extracció.

Retxar

La vagoneta avança sobre el pla d’extracció i fa simultàniament dos talls verticals paral·lels amb les dues serres. Al final de cada línia de tall s’alça la màquina i es recol·loquen els rails paral·lelament als traços anteriors per repetir l’operació de tall fins a completar tot el pla d’extracció.

Obrir bacanada

Se sacrifica una franja de la bancada per obrir-hi espai suficient per a la col·locació de la serra horitzontal i l’avanç de la màquina.

L’EXTRACCIÓ

Regatar i replanar

Una volta oberta la bancada, se situen els rails en sentit perpendicular als talls ja realitzats i se substitueix un dels discos verticals per un altre de col·locat horitzontalment, que realitzarà el treball que en l’extracció manual feien les llaunes. Quan avança ara la vagoneta, es fan simultàniament el tall vertical i l’horitzontal i es diu que la màquina regata i replana.

Desferrar i desencaixar

Aquesta darrera fase de l’extracció es fa manualment, en dos temps, amb el perpal. El primer moviment romp la franja de pedra on no ha arribat el disc horitzontal i desferra el bloc. En la segona fase, també amb el perpal, se separa i desencaixa el bloc.

L’EVACUACIÓ DELS BLOCS

Muntacàrregues

A la majoria de pedreres els blocs s’evacuen fins a la superfície amb l’ajut d’un muntacàrregues. Aquest sistema permet aprofundir l’extracció fins a la capa freàtica, on el treball deixa de ser rendible, ja que la pedra es troba banyada i la pedrera s’inunda amb enorme facilitat.

Rampa

En alguns casos es va creant una rampa que avança amb l’extracció, encara que aquest sistema condiciona la profunditat de la pedrera i acaba per limitar-ne la productivitat.

La funció de la rampa com a via de circulació no permet un pendent gaire pronunciat, fet que obliga a crear nous trams amb massa freqüència i es resta superfície de treball al pla d’extracció amb cada tram.

Foto: J.García

EL  PAISATGE CREAT PER L’EXTRACCIÓ MECÀNICA

Espai

La gran superfície del pla de treball imposat per la màquina i la profunditat d’extracció a què es pot accedir gràcies a l’ús de sistemes mecànics d’evacuació dels blocs creen pedreres de mida monumental i es genera una nova escala, totalment desmesurada, on l’home gairebé desapareix.

Forma

Els plans horitzontals i verticals perfectes realitzats mecànicament creen una pedrera la forma de la qual deixa de ser un reflex de l’estructura interna del terreny per convertir-se en un espai geomètric nascut de les lleis imposades per la màquina, on la posició horitzontal dels rails i el treball vertical/horitzontal dels discos creen un espai dominat per l’angle recte continu.

Gravat de les parets

Al final de cada línia de tall el disc vertical xoca i s’insereix en la paret de la pedrera i hi grava unes característiques i profundes incisions verticals, en contraposició a les marques de cops alineats en vertical que produïa l’escoda en l’extracció manual. En desplaçar-se la vagoneta en paral·lel i al costat d’una paret, el disc vertical hi grava a la superfície marques circulars on l’escoda creava franges de rascades corbes. Al mateix temps, el disc horitzontal produeix incisions horitzontals.

EL BLOC EXTRET: LA RODONA

Tant a les pedreres d’extracció manual com a les d’extracció mecànica, el bloc bàsic extret és la rodona, un mòdul de dimensions fixes que se subdivideix un cop evacuat de la pedrera per obtenir-ne les peces necessàries per als diferents usos a la construcció.

Les dimensions de la rodona es van modificar quan es va mecanitzar l’extracció

  • Rodona tradicional: aprox. 33 x 33 x 60
  • Rodona d.extracció mecànica: 40 x 33 x 60

L’extracció mecànica es fa invariablement a base de rodones, les dimensions de la qual estan condicionades tècnicament per les característiques de la màquina regatadora:

  • 33 cm. de alçada: Condicionada per l’eix del disc horitzontal
  • 40 cm. de fons: Condicionada pel diàmetre (80 cm.) del disc horitzontal
  • 60 cm. de longitud: Longitud habitual, que es pot incrementar per atendre comandes especials si la pedra és de bona qualitat.

S’augmenta la separació dels talls verticals modificant la posició de col•locació dels rails en retxar (vegeu cartell Extracció Mecànica).

L’extracció manual permetia variar les mesures. De vegades, per determinades condicions tècniques del terreny o de la pedra, el trencador podia modificar les dimensions i extreure directament el cantó (mitja rodona) o blocs d’altres mides.

EL TALL DE LA PEDRA  

 El tall manual. El Verduc

El tall es realitza amb el verduc, una serra formada per una fulla d’acer amb dents creuades, subjecta a un bastiment de fusta per ser manejada per dues persones. Una cop allisades amb el tallant les cares del bloc, es col•loca sobre dos cantons i es falca amb quatre tascons de fusta per donar-li estabilitat. Dos homes fan un tall vertical accionant la serra amb un moviment pendular alternatiu. Quanta més qualitat tingui la pedra, més possibilitat de subdivisió tindrà el bloc, encara que les peces tallades manualment no podran ser d’un gruix inferior a 5 cm.

La màquina de tallar

El bloc es col•loca sobre uns rodets transportadors i travessa unes serres de disc que fan els talls verticals des de dalt i des de baix. Totes les subdivisions del bloc es realitzen amb una única passada, per a la qual cosa es col•loquen a la màquina el número de discos necessari en cada cas. Si la qualitat de la pedra ho permet, es talla fins a obtenir plaques de 2cm de gruix.

Els blocs tallats

EL SAULÓ

El tall de la pedra produeix un residu en forma d’arena prima (tallat mecànic) o de grava (tallat manual) anomenat sauló. Antigament aquest material s’emprava sobretot per compactar camins. Actualment s’usa com a component del morter que s’utilitza a les restauracions de construccions de pedra.

USOS DE LA CONSTRUCCIÓ

Fins als anys seixanta – setanta, quan es van introduir els blocs de formigó prefabricats, la construcció a Menorca va ser completament amb marés, de manera que les pedres tallades a diferents gruixos (cantó, terç, quart…) s’empraven per a les distintes funcions constructives: parets mestres, envans, sostres, arcs, voltes, escalons i paviments exteriors.

Actualment, l’ús del marès es manté només per a envans,  arcs, sostres i paviments exteriors, mentre que les parets de càrrega són especialment inusuals. En canvi, s’ha estès l’ús com a revestiment de parets interiors i exteriors amb les noves planxes de poc gruix producte del tallat mecànic de la pedra.

Al camp es conserva encara un ús relativament habitual de la paret de cantons en la construcció de tanques i petites construccions rurals.

El procés de construcció de la paret de cantons

1. Es realitza manualment a cada pedra una regata de 2cm, l’abeurador (per absorbir el morter), al llarg del centre de dues de les quatre cares estretes del cantó, com a continuació del solcs fets mecànicament a les altres dues cares estretes quan es tallen els blocs.

2. Es munten filades de cantons en sec. Quan s’uneixen les regates de les diferents pedres es forma a l’interior de la paret una xarxa de canals.

3. S’anivellen i estabilitzen les pedres amb petites falques i es tapen les juntes exteriors amb ciment per mantenir l’estanquitat de la canalització interior.

4. A través dels espais buits entre els blocs s’aboca el brou de ciment (ciment molt líquid) que omple tota la xarxa interior de canals i és absorbit per la pedra, fet que dóna gran cohesió a la construcció.

5. Finalment, abans que s’eixugui completament el ciment, es retiren les falques i es tapen els forats amb ciment.

Il·lustració: Xavier Sauleau

Col·labora en el Circuit Divulgatiu Digital: