L’extracció mecànica del marès es realitza a través de talls verticals i horitzontals a la roca per extreure’n blocs per capes horitzontals, igual que en l’extracció manual, amb la diferència, però, que ara l’esforç muscular repetit del trencador és reemplaçat pel motor de la màquina.
L’antic protagonisme de l’escoda és ocupat ara per la màquina regatadora, una vagoneta que es desplaça sobre rails horitzontals i realitza els talls amb dues serres circulars proveïdes de puntes d’acer de vídia. L’ús de la màquina imposa una forma d’extracció no selectiva en què es talla tota la pedra i se’n deixa la classificació per a una fase posterior al tall.
Les condicions imposades per la màquina:


Il·lustració: Xavier Sauleau
Foto: Arxiu LITIHCA
El trencador tria i prepara un ampli pla horitzontal d’uns 25 – 30 m de costat i el fa net i anivella tant manualment com mecànica per crear el primer pla d’extracció.
La vagoneta avança sobre el pla d’extracció i fa simultàniament dos talls verticals paral·lels amb les dues serres. Al final de cada línia de tall s’alça la màquina i es recol·loquen els rails paral·lelament als traços anteriors per repetir l’operació de tall fins a completar tot el pla d’extracció.
Se sacrifica una franja de la bancada per obrir-hi espai suficient per a la col·locació de la serra horitzontal i l’avanç de la màquina.

Foto: Arxiu LITIHCA
Una volta oberta la bancada, se situen els rails en sentit perpendicular als talls ja realitzats i se substitueix un dels discos verticals per un altre de col·locat horitzontalment, que realitzarà el treball que en l’extracció manual feien les llaunes. Quan avança ara la vagoneta, es fan simultàniament el tall vertical i l’horitzontal i es diu que la màquina regata i replana.
Aquesta darrera fase de l’extracció es fa manualment, en dos temps, amb el perpal. El primer moviment romp la franja de pedra on no ha arribat el disc horitzontal i desferra el bloc. En la segona fase, també amb el perpal, se separa i desencaixa el bloc.

Foto: Arxiu LITIHCA
A la majoria de pedreres els blocs s’evacuen fins a la superfície amb l’ajut d’un muntacàrregues. Aquest sistema permet aprofundir l’extracció fins a la capa freàtica, on el treball deixa de ser rendible, ja que la pedra es troba banyada i la pedrera s’inunda amb enorme facilitat.
En alguns casos es va creant una rampa que avança amb l’extracció, encara que aquest sistema condiciona la profunditat de la pedrera i acaba per limitar-ne la productivitat.
La funció de la rampa com a via de circulació no permet un pendent gaire pronunciat, fet que obliga a crear nous trams amb massa freqüència i es resta superfície de treball al pla d’extracció amb cada tram.

Foto: J.García
La gran superfície del pla de treball imposat per la màquina i la profunditat d’extracció a què es pot accedir gràcies a l’ús de sistemes mecànics d’evacuació dels blocs creen pedreres de mida monumental i es genera una nova escala, totalment desmesurada, on l’home gairebé desapareix.
Els plans horitzontals i verticals perfectes realitzats mecànicament creen una pedrera la forma de la qual deixa de ser un reflex de l’estructura interna del terreny per convertir-se en un espai geomètric nascut de les lleis imposades per la màquina, on la posició horitzontal dels rails i el treball vertical/horitzontal dels discos creen un espai dominat per l’angle recte continu.
Al final de cada línia de tall el disc vertical xoca i s’insereix en la paret de la pedrera i hi grava unes característiques i profundes incisions verticals, en contraposició a les marques de cops alineats en vertical que produïa l’escoda en l’extracció manual.
En desplaçar-se la vagoneta en paral·lel i al costat d’una paret, el disc vertical hi grava a la superfície marques circulars on l’escoda creava franges de rascades corbes. Al mateix temps, el disc horitzontal produeix incisions horitzontals.

Foto: Arxiu LITHICA
Tant a les pedreres d’extracció manual com a les d’extracció mecànica, el bloc bàsic extret és la rodona, un mòdul de dimensions fixes que se subdivideix un cop evacuat de la pedrera per obtenir-ne les peces necessàries per als diferents usos a la construcció.
Les dimensions de la rodona es van modificar quan es va mecanitzar l’extracció
L’extracció mecànica es fa invariablement a base de rodones, les dimensions de la qual estan condicionades tècnicament per les característiques de la màquina regatadora:
S’augmenta la separació dels talls verticals modificant la posició de col•locació dels rails en retxar (vegeu cartell Extracció Mecànica).
L’extracció manual permetia variar les mesures. De vegades, per determinades condicions tècniques del terreny o de la pedra, el trencador podia modificar les dimensions i extreure directament el cantó (mitja rodona) o blocs d’altres mides.

El tall es realitza amb el verduc, una serra formada per una fulla d’acer amb dents creuades, subjecta a un bastiment de fusta per ser manejada per dues persones.
Una cop allisades amb el tallant les cares del bloc, es col•loca sobre dos cantons i es falca amb quatre tascons de fusta per donar-li estabilitat. Dos homes fan un tall vertical accionant la serra amb un moviment pendular alternatiu.
Quanta més qualitat tingui la pedra, més possibilitat de subdivisió tindrà el bloc, encara que les peces tallades manualment no podran ser d’un gruix inferior a 5 cm.

El bloc es col•loca sobre uns rodets transportadors i travessa unes serres de disc que fan els talls verticals des de dalt i des de baix.
Totes les subdivisions del bloc es realitzen amb una única passada, per a la qual cosa es col•loquen a la màquina el número de discos necessari en cada cas. Si la qualitat de la pedra ho permet, es talla fins a obtenir plaques de 2cm de gruix.



El tall de la pedra produeix un residu en forma d’arena prima (tallat mecànic) o de grava (tallat manual) anomenat sauló. Antigament aquest material s’emprava sobretot per compactar camins. Actualment s’usa com a component del morter que s’utilitza a les restauracions de construccions de pedra.


Il·lustració: Xavier Sauleau
Foto: Arxiu LITHICA
Col·labora en el Circuit de la Biodiversitat Digital:
