▸ 3 Pedreres de marès de Menorca

Un factor de transformació del paisatge

La pedra de marès s’extreu tallant directament en la roca blocs que després se separen i extreuen d’un en un. Aquesta forma d’extracció obre en el terreny espais en negatiu, tallats en la roca, i crea un autèntic paisatge esculpit.

Diversos factors determinaran característiques diferents en aquests espais oberts per l’extracció tot creant diferents tipologies de pedrera. D’una banda, les pedreres es diferenciaran segons l’extracció s’hagi realitzat mecànicament o amb eines   manuals. I, de l’altra, trobarem explotacions subterrànies (sempre d’extracció manual) i a cel obert (d’extracció manual o mecànica). De vegades, a més, el paisatge de les pedrers presentarà també zones de trobada de tècniques.

Les pedreres subterrànies

Totes les pedreres subterrànies de Menorca són d’extracció manual. La zona d’extracció se situa a una profunditat d’uns 10 m., nivell en el qual s’accedeix directament a la capa de marès de qualitat. Es construïen en la paret d’un penya-segat, o bé s’hi accedia a través d’una rampa excavada en el terreny.

Les Pedreres a cel obert

Les pedreres de s’Hostal són un exemple de pedreres a cel obert, les més nombroses a Menorca.

Fins als anys seixanta l’extracció es realitzava a mà. Inicialment s’explotaven petites pedreres individuals on el mateix constructor extreia la pedra necessària per a un únic edifici. Amb el pas del temps, l’explotació va evolucionar cap a pedreres de mida mitjana on treballaven varis operaris i la producció es destinava a la venda. Quan l’extracció es mecanitza, augmenten notablement les superfícies d’explotació i i la profunditat de les pedreres. Tant en el cas de les explotacions manuals com en el de les mecàniques, l’extracció es realitza per capes horitzontals. El treball s’inicia a la superfície i amb cada capa extreta es va guanyant profunditat i creant el volum buit de la pedrera.

Dues tècniques d’explotació 

El contrast i la dualitat d’espais que caracteritzen les pedreres de s’Hostal són fruit de l’existència en el recinte de pedreres explotades seguint dues tècniques d’extracció diferents: manual i mecànica.

Extracció manual

És la forma d’extracció tradicional a Menorca fins als anys seixanta. El fet que l’estructura del marès no és homogènia i que la seva duresa varia segons la zona de la pedrera i l’estrat, obliga el trencador a escoltar la pedra per poder-ne seguir la veta més blana i de major qualitat i evitar la pedra viva. D’aquesta manera, l’extracció dóna lloc a espais irregulars de parets ara rectes, ara tortes, de vegades esglaonades, on les parts més dures queden aïllades i formen claus i cavalls.

Extracció mecànica

En realitzar-se l’extracció per mitjà d’una vagoneta que es desplaça sobre rails tot fent el tall amb dues serres circulars, s’imposen uns plans de treball rectes i escairats i, com que aquest sistema d’extracció no permet distingir qualitats de pedra, l’espai que en resulta és un cub de parets llises, amb un pla de treball de gran mida, on cap massa de pedra s’ha deixat sense excavar.

La trobada de dues tècniques

En alguns casos el tall de la màquina troba en la seva trajectòria una pedrera d’extracció manual anterior. A mida que la nova pedrera guanya profunditat, es descobreixen les formes i marques deixades per la mà dels antics trencadors i es creen així zones de trobada de tècniques i d’espais.

Dos dels espais més peculiars de les pedreres de s’Hostal són el resultat d’aquesta trobada de tècniques.

El Tòtem

Trobada de plans de treball horitzontals

La trobada de les tècniques manual i mecànica ha deixat en el paisatge una traça material, un monòlit antropomòrfic de gran força simbòlica, convertit en l’emblema de Líthica.

En encavalcar-se el pla quadricular d’extracció mecànica amb el pla de contorn irregular d’extracció manual es va aïllar gradualment un cantó de trobada de dues parets. A mida que s’enfonsava el nivell al seu voltant, al ritme de cada bancada, la massa de roca que es deixava sense excavar es va anar transformant en una gran pedra vertical, dreta com un tòtem.

La cara frontal, un pla vertical marcat pel disc, pertany a l’espai de les pedreres d’extracció mecànica, mentre que els costats i la part posterior, irregulars i gravats per l’escoda, fan part d’una pedrera antiga d’extracció manual.

La Bretxa

Trobada de parets verticals

La trobada de tècniques crea un espai buit on la ruptura de la paret còncava de la pedrera antiga per la línia de tall vertical de la pedrera mecànica, forma una gran obertura en forma de bretxa on la paret de pedra queda penjant en la intersecció de les dues pedreres.

Planos: Laetitia Lara

Col·labora en el Circuit Divulgatiu Digital: