▸ 9 Plantes

Ametller

(Amygdalus Communis)

Descripció: Arbre de mida mitjana que pot arribar a superar els 10 m. d’alçada, de tronc tortuós i escorça molt rugosa i clivellada. Fulles caduques, llargues, lanceolades, amb el marge finament fistonat o serrat. Flors blanques o rosades i molt precoces, neixen en parelles o solitàries en branques de l’any anterior, abans que brotin les fulles. Floreix de gener a març. Fruit ovalat la part carnosa del qual s’asseca i es torna corretjuda i acaba per caure. Existeixen varietats dolces i amargues. El fruit, que triga vuit mesos en madurar, es cull pel setembre o octubre.

Hàbitat: De forma natural, en el centre i sud-oest d’Àsia i nord d’Àfrica. Es cultiva des de molt antic a tota la conca mediterrània.

Virtuts i usos: L’oli d’ametlles dolces s’utilitza per a aplicacions cutànies i en la preparació de cremes. És molt emprat en pastisseria (massapà, amargos, cuscussó, etc,), salses i com a llet d’ametlla. En horticultura s’usa el peu d’ametller amarg com a porta empelt de prunera, presseguer, albercoquer, etc.

Arbocer

(Arbutus Unedo)

Descripció: Arbust o arbret que pot arribar a una alçada de 8 o 1o m. Té l’escorça marró – vermellosa, que es desfà en plaquetes, i les branques estan sovint tenyides de vermell. Fulles simples en disposició alterna, amb forma de punta de llança i marge serrat finament o gairebé enter, d’un verd intens i lluent per l’anvers. Són un poc corretjudes, semblants a les fulles de llorer i de 4 a 11cm. Es manté verd tot l’any. Flors que neixen en brotets terminals que pengen, de color blanc i amb forma de petita olla o de campaneta. Floreix per la tardor, coincidint amb la maduració del fruit. El fruit és una baia globosa de color carabassat o vermell, comestible, d’uns 20 – 25mm. de diàmetre i eriçat de petites berrugues.

Hàbitat: Alzinars i antics alzinars degradats, sobre qualsevol tipus de terreny des del nivell, del mar fins als 1.200m, però no suporta les gelades fortes. Es freqüent a les Balears i en les zones temperades de la península.

Virtuts i usos: El fruit és comestible quan és ben madur, però no és aconsellable menjar-ne en grans quantitats pel seu efecte laxant. Les fulles són astringents i antisèptiques, especialment de l’aparell urinari. S’empren per combatre les diarrees i la disenteria. El contingut en tanins de les fulles i l’escorça fa que siguin emprades per adobar la pell. La fusta s’empra en torneria i com a combustible.

Garrover

(Ceratonia Silicula)

Descripció: Arbre de fins a 10 m. d’alçada. Fulles amb entre 3 i 5 fulletes, ovalades, de marges enters i coriacis. Flors petites de color verdós o vermellós que s’agrupen en brotets a la llenya vella. Presenta peus femenins, que donen fruits, i peus masculins, que només fan flors. Floreix a l’estiu. Fruit allargat i comprimit de 10 a 25 cm., sec, endurit i de color negre.

Hàbitat: El litoral mediterrani, creix cultivat i a Menorca ha estat introduït.

Virtuts i usos: L’escorça és astringent i les llavors laxants. Les garroves s’empren com a aliment per a cavalls, mules i porcs, i la farina s’ha emprat pera consum humà en temps d’escassesa i per fabricar substituts del cafè i de la xocolata.

Garballó

(Chamareops Humilis)

Descripció: Arbust petit de fins a 3 o 4m d’alçada màxima, que fa nombrosos rebrots al voltant del tronc principal, arribant a formar densos matolls. És l’única de la família de les palmeres originària de la Mediterrània. Fulles que formen un plomall terminal i són molt grosses, amb un llarg pecíol llenyós armat amb fortes espines. La làmina té forma de ventall, plegat al llarg dels nervis. Les flors són petites i neixen en raïms llenyosos protegits por grans espates gruixudes i llenyoses. Les flors masculines i femenines neixen en peus diferents. Floreix per la primavera, de març a maig. El fruit és un dàtil de color marró – vermellós quan és madur.

Hàbitat: Pujols, costers i barrancs secs i assolellats a les regions costeres i subcosteres mediterrànies, fins a una alçada de 1.000m. Es desenvolupa sobre tot tipus de sol.

Virtuts i usos: Els cabdells són comestibles. A Menorca es consumeixen per Sant Antoni. Pel seu gran contingut en tanins els fruits s’empren per tractar la diarrea. Les fulles s’han emprat en cordilleria i per a la fabricació de graneres, cistells i capells. Per causa de la sobre explotació a que ha estat sotmesa, actualment escasseja i està protegida.

Figuera

(Ficus Carica)

Descripció: Arbre de 6 a 8 m., de copa ampla i escorça grisa llisa de la qual, en ser ferida, raja un líquid lletós, acre i irritant. Fulles caduques, grosses, aspres i palmades o arrodonides. Flors diminutes que neixen a l’interior d’un receptacle piriforme, ocultes a la vista. Presenta flors masculines i femenines, que es distribueixen de diferents maneres segons l’exemplar. Fruit. És el receptacle floral madur. Es poden donar dues collites en un sol arbre. Les figaflors maduren per Sant Joan i les figues, per Sant Pau.

Hàbitat: Es cultiva en zones temperades, ja que suporta malament les temperatures baixes. La varietat silvestre creix entre roques i en parets i és més rústica que les varietats cultivades.

Virtuts i usos: Les figues s’utilitzen per ablanir la tos i com a laxant, però es cultiva sobretot pels fruits, que es consumeixen frescos, secs o en conserva. La seva fusta és de molt mala qualitat.

Sivina

(Juniperus Phoenicea)

Descripció: Arbust o arbret de fins a 8m. d’alçada, d’escorça marró vermellosa que es desprèn longitudinalment en tires estretes, copa oval, amb moltes branques, i fullam dens semblant al xiprer. Fulles perennes. Les joves, punxegudes, de fins a 14mm.; i les madures, amb forma d’escates, molt juntes sobre petites branques. Les flors masculines i femenines es produeixen sobre la mateixa planta. Les masculines, en les terminacions de les branquetes; les femenines, en els extrems de curtes branquetes laterals. Floreix a la primavera. Els fruits són baies carnoses, globoses, de color verdós i, en madurar, vermelloses. Maduren al segon any.

Hàbitat: Al voltant de la regió mediterrània, tant a l’interior com a la costa, i des del nivell del mar fins als 1.400m. És indiferent el tipus de sòl i resisteix condicions climatològiques extremes.

Virtuts i usos: És un bon fixador de dunes. La seva fusta, dura i resistent a la putrefacció, és usada en ebenisteria i en la construcció naval.

Olivera

(Olea Europaea)

Descripció: Arbre no gaire alt, de copa arrodonida, tronc gruixut i retorçat en envellir, que pot superar els 1 ooo anys d’edat. La varietat silvestre, tot i que pot arribar a mides similars, sovint es presenta en forma d’arbusts petits, amb branques rígides i espinescents. La varietat silvestre (sylvestris), l’ullastre, especialment abundant a Menorca, es troba en les dues formes, com a arbust i com a arbre, aquest darrer sovint molt retallat pel vent. Fulles coriàcies, persistents tot l’any, de marge enter, de color verd grisós per l’anvers i platejat pel revers. Neixen oposades i tenen forma estreta i allargada. Flors de color blanc, de mida diminuta, que neixen en ramets a l’axil·la de les fulles. Floreix per maig i juny. El fruit, L’oliva, és carnós i amb un pinyol dur. En la varietat silvestre és de mida menor, sense gairebé polpa. El fruit es recull a final de novembre o desembre.

Hàbitat: Silvestre es cria acompanyat d’alzines o en matollars resultants de la degradació de l’alzinar, juntament amb la mata, el garballó, murtra, llampuga, etc. Creix natural a la regió mediterrània, encara que per la seva sensibilitat al fred no creix a gaire alçada sobre el nivell de la mar. L’àrea cultivada s’estén una mica més, però amb la mateixa limitació, ja que no suporta els hiverns rigorosos.

Virtuts i usos: A Menorca, s’extreia oli del fruit de l’ullastre. Actualment només s’aprofita la fusta per a combustible i per fabricar tanques i mànecs per a eines. L’espècie cultivada, no molt abundosa a l’illa, és molt apreciada per les olives.

Aladern

(Phillyrea Media)

Descripció: Arbust de 6 a 8m d’alçada, de branques llargues i flexibles i d’escorça llisa i grisosa. Existeixen tres varietats de phillyrea: phillyrea angustifolia, de mida menor i fulles més petites i marcadament lanceolades; phillyrea media; i phillyrea latifolia (o media latifolia); i una varietat endèmica, la phillyrea latifolia var. Rodriguezii. Fulles que neixen oposades, corretjudes, de color verd intens per l’anvers i més pàl·lides pel revers. La forma varia des d’ovalada fins a lanceolada. Les fulles que neixen a les branques joves són més arrodonides i amb els marges dentats. Es manté verd tot l’any. Flors molt petites que neixen en brotets a les axil·les de les fulles. Floreix de març a maig. Fruit carnós en drupa globosa o ovoidea rematada en punta de color negrós en madurar,  a començament de la tardor.

Hàbitat: Matollars desenvolupats en ambient d’alzinar. És una planta termòrfila, que requereix un clima suau per desenvolupar-se i no suporta les gelades fortes. Es troba a la meitat occidental del mediterrani i és abundant a les Balears.

Virtuts i usos: La fusta s’empra com a combustible. La planta s’empra en jardineria pel seu abundant fullam i per admetre bé les podes.

Pi Bord

(Pinus Halepensis)

Descripció: Arbre d’uns 20m d’alçada màxima, de tronc sovint tortuós, escorça cendrosa o blanquinosa que amb l’edat s’esquerda i pren un color marró – vermellós, de copa arrodonida i irregular. Fulles aciculars, primes i flexibles, de 6 a 5cm de llarg, de color verd clar, agrupades de dues en dues. Els cons (flors) masculins s’agrupen en gran número a les terminacions de las branquetes, són de color groc daurat i de 5 a 8mm. Floreix de març a maig. Les pinyes, allargades, de forma aovado-cònica, sobre un peduncle gruixut d’1 a 2cm, de color marró – vermellós tenen una llargària de 5 a 12cm per uns 4cm d’ample. Els pinyons són petits, d’uns 5 a 7mm, ovalats, grisencs o negrosos, amb ala 4 o 5 vegades la seva mida. Las pinyes maduren al final del segon estiu, deixant anar les llavors la primavera següent.

Hàbitat: En turons secs i assolellats des del nivell del mar fins prop deis 1000m d’alçada en tot el contorn de la regió mediterrània. Prefereix sòls rics en calç i resisteix molt bé la sequera, ja que arriba a sobreviure amb només 3oomm3 d’aigua anual. És, però, molt sensible a les gelades. S’adapta a sòls extremadament pobres. Juntament amb la varietat endèmica, el P. alepensis var. Ceciliae, és l’únic pi autòcton de Menorca. Està en expansió per la seva facilitat per colonitzar territoris degradats per l’acció de l’home i per les plantacions per aprofitar-ne la fusta.

Virtuts i usos: Les gemmes s’empren contra la tos. De la resina del tronc s’obté la trementina que, destil·lada, produeix l’aiguarràs, productes que des de antigament s’han emprat en medicina i en la fabricació de pintures. De la resina s’extreia una pega utilitzada contra malalties cutànies, tant en veterinària com en remeis casolans. S’emprava també per impermeabilitzar pells i tonells.

Mata

(Pistacia Lentiscus)

Descripció:
Arbust dens d’1 a 6 m. de alçada. Fulles amb entre 4 i 12 folíols, ovalades o oblongo lanceolades. Flors verdoses i vermelloses, floreixen per abril – maig. Florsm masculines i femenines en peus diferents. Fruits globulosos d’uns 4 mm., primer verdosos, després vermellosos i, finalment, negres.

Habitat: Boscos i garrigues, colonitzant terrenys erms, on crea condicions per a l’arribada d’altres plantes.

Virtuts i usos: La resina s’empra en odontologia, per enfortir la dentadura, perfumar l’ale i fer venir gana; i en la indústria de vernissos. De les llavors s’extreia oli per a llums i eren emprades com a aliment d’aus de corral.

Fusta: S’empra per fer carbó i com a combustible, motiu pel qual se’n traben pocs exemplars de mida gran.

Magraner

(Punica Granatum)

Descripció: Arbre petit o arbust de 2 a 5 m., sovint espinós, amb branques d’escorcça marró – cendrosa. L’arbust silvestre és de mida menor i espinós, amb fruits de sabor molt agre. Fulles caduques, de color verd brillant, Ilustrades i amb el marge enter. Neixen oposades en les branques i tenen forma oblonga lanceolada.
Flors de color vermell viu que es disposen solitàries o en grups de dues o tres en la terminació de les branques. El calze és gruixut i carnós, amb forma de gerra rematada per entre cinc i set dents. Floreix entre maig i juny. Fruit esfèric, coronat pel calze, de clovella gruixuda i coriàcia, verda o vermellosa. En l’interior les llavors són prismàtiques, de color vermell i s’acumulen en en nombrosos compartiments separats entre si per un dels membranosos de color groguenc. El fruit madura per octubre – nomvembre.

Hàbitat: De forma natural, des dels Balcans fins a l’Himàlaia, d’on és originari. Es sembra en tota la regió Mediterrània des de temps remots.

Virtuts i usos: El fruit és ric en vitamina C. L’escorça de l’arrel conté alcaloides i tanins i s’empra per expulsar els cucs intestinals. Amb el suc de la fruita agra es prepara la granadina, beguda refrescant, afegint-hi sucre, i un xarop per a les afeccions de la gola.

Llampuga

(Rhamnus Alaternus)

Descripció: Arbust d’entre 2 i 4 m. d’alc;ada, verd tot l’any. Fulles escampades, elíptico-lanceolades o lanceolades que a contrallum apareixen amb un orla translúcida i llustrosa, amb algunes dents en els marges. Flors petites en brotets que floreixen a final d’hivern. Flors masculines i femenines en peus diferents.
Fruits globulosos, vermellosos, una mica carnosos, de 4 a 5 mm.,
que maduren a l’estiu.

Habitat: Alzinars o antics alzinars, estrenent-se per zones de bosc poc espès, bardisses i marges de camps.

Virtuts i usos: L’escorc;a és purgant; les tulles, astringents.

Fusta: Apreciada en marqueteria, també s’empra en la fabricació de canyes de pipa.

Il·lustracions: Alba Bosch

Col·labora en el Circuit Divulgatiu Digital: