▸ 6. Interacció de l’home i la natura en la creació del paisatge

LA ZONA DE S’HOSTAL

Per les seves condicions climàtiques i de sol, a la zona de Ciutadella es desenvolupa l’olivar (Prasio-Ofeetum), comunitat vegetal de basc baix, dens i ombrívol, que es dóna en sols de poca profunditat i excessivament secs per al desenvolupament de l’alzinar. Des de l’antiguitat, la zona de s’Hostal, per la seva proximitat al poblat talaiòtic de Montefí, s’ha dedicat a l’agricultura i a la ramaderia, per la qual cosa la comunitat vegetal original s’ha degradat fins gairebé desaparèixer.

L’EXTRACCIÓ DE PEDRA TRANSFORMA EL PAISATGE
La runa que genera una pedrera en actiu serveix per reomplir aquella que ja ha estat abandonada. Es crea un paisatge enfonsat, com de petits barrancs, on l’activitat d’extracció no permet cap vegetacío permanent.

ELS PRIMERS HORTS

Les pedreres més protegides comencen a ser utilitzades com a horts. El gruix de runa es cobreix amb una capa de terra fèrtil. S’hi planten arbres fruiters, ametllers, magraners, albercoquers, garrovers. Els cultius són de secà, afavorits per la profunditat de la terra i la protecció de la tramuntana.

Il·lustradora: Alba Bosch 

LA UNIÓ DE L’ACCIÓ HUMANA I DE LA NATURA

En abandonar-se els horts la vegetació del Prasium-Oleetum s’implanta de nou gradualment. Però la permanència de restes de cultius produeix una comunitat atípica on olivera, llentiscle, llampuga, aladern i garballó conviuen amb plantes cultivades com garrofer, figuera, magraners assilvestrats i ametller. Sobre aquest darrer paisatge, suma de l’acció humana i de la natura, es desenvolupen el circuit botànic i els jardins de s’Hostal.

Col·labora en el Circuit Divulgatiu Digital: