▸ 7 Extracció manual del marès

LES EINES

1. Escoda Pic per marcar i cavar les regates

2. Picot Pic/maça emprat per picar, colpejar i introduir les llaunes

3. Perpal Pal de ferro per fer palanca i desencaixar el bloc

4. Llaunes Tascons per introduir davall dels blocs i desferrar- los del terra

5. Càvec Per fer net el pla d’extracció i retirar el sauló

6. Tallant Destral de doble tall per afinar i escairar les cares dels blocs

(s/n) Règia Llistó de fusta graduat amb les mesures de les arestes dels blocs

LA PREPARACIÓ DEL TERRENY

EI repIà
El trencador tria una superfície homogènia, de mida mitjana, rectangular, de 4 a 5 m. de costat, on no hi aflori la pedra viva i la fa net de terra i anivella per crear el primer replà o pla d’extracció.

Retxar
A la superfície del replà preparat es caven amb l’escoda regates paral·leles separades entre si per una distància igual a una de les arestes del bloc, fins a una profunditat equivalent a la longitud d’una altra de les arestes.

Obrir Ia bancada
Se sacrifica un bloc per obrir en la bancada (una capa horitzontal) l’espai necessari per introduir les llaunes i manejar la maça amb què se separaran els blocs.

L’EXTRACCIÓ: ELS GESTOS DEL TRENCADOR

Preparar Ies regates perpendicuIars

El trencador realitza les regates en sentit perpendicular a les que havia cavat prèviament per completar tots els talls verticals al voltant del bloc.

Introduir les llaunes

Amb l’escoda es fa una marca horitzontal per davall del bloc i s’hi col·loquen les tres llaunes.

Desferrar

Situat damunt del bloc de pedra per sentir-ne Ia vibració a Ies cames, el trencador guia a cop de maça l’avanç horitzontal i equilibrat de les tres llaunes fins que eI bIoc es desferra del terra de la pedrera. Aquesta és la fase més delicada del procés d’extracció, en la qual el trencador ha d’aplicar tot el seu ofici i experiència per evitar que es rompi el bloc.

Desencaixar

Finalment, amb el pic del picot, el trencador fa palanca per desencaixar i extreure el bloc.

UN ESPAI CREAT PER L’ESTRATÈGIA D’EXTRACCIÓ

Sense l’ajut de les màquines, l’home compta exclusivament amb les seves eines manuals, la seva força muscular i el seu coneixement de la pedra per realitzar l’extracció. Per això, per estalviar temps i esforç inútil, el trencador cerca la pedra de bona qualitat i evita la pedra viva. Com a fruit d’aquesta estratègia d’extracció, neix un espai que és el reflex de l’estructura interna del terreny, on la pedra viva queda aïllada enmig dels espais excavats.

L’ESTRUCTURA INTERNA DEL TERRENY

Clau:

Massa de pedra viva que s’enfonsa verticalment per un punt i forma una columna.

Cavall:

Massa de pedra viva que s’enfonsa per una línia i forma un mur en l’espai.

Pèl:

Fissura natural de la roca.

Berruga:

Massa irregular de pedra viva que aflora fins a la superfície del terreny o a la paret de la pedrera un cop iniciada l’extracció.

Terrassa:

Capa horitzontal de pedra viva.

LA TEXTURA DE LES PARETS

Les marques de l’escoda

El trencador talla i extreu la pedra amb l’escoda, l’eina principal de l’extracció manual. Alhora que es desenvolupa el treball, l’ús de l’escoda modela les formes de les parets de la pedrera i hi grava les marques de l’extracció.

LES FORMES DE LES PARETS

Inclinació en augment amb la profunditat

En cavar les regates verticals al costat d’una paret i en paral·lel, s’inclina lleugerament l’escoda per protegir la mà del fregar amb la pedra i es produeix una lleu inclinació a la paret, que es va fent més evident a cada bancada.

Quan la qualitat de la pedra augmenta amb la profunditat un cop extretes les primeres capes (habitualment dolentes), el trencador incrementa el volum de matèria a extreure forçant l’angle de la mà per ampliar el pla d’extracció i augmentar, com a conseqüència, la inclinació de la paret, que presentarà una forma bombada.

Petits escalonaments a la superfície de la paret

Si la pedra de la zona al costat de la paret és massa dura o de baixa qualitat, el trencador desplaça la regata vertical per allunyar-la uns centímetres de la paret i hi deixa uns petits escalonaments o protuberàncies irregulars a la superfície.

Parets verticals

Quan el trencador cerca mantenir la verticalitat de les parets o necessita rectificar-ne o controlar-ne la inclinació, treballa invertint el sentit de l’avanç horitzontal del tall amb cada bancada, de manera que la pedra rep els cops de l’escoda amb un angle invers en cada capa.

EL GRAVAT A LES PARETS

Franges de rascades

Quan es caven les regates verticals al costat i en paral·lel a la paret, el contacte i frec de l’escoda deixa gravades a la seva superfície franges horitzontals de rascades corbes. Com que aquestes marques tenen la mateixa orientació en capes successives, a vegades semblarà que s’ajuntin les franges de capes diferents per formar llargues rascades corbades.

Franges de rascades que formen una espiga

En els casos en què s’inverteix el sentit del tall en cada capa quan es treballa al costat de la paret i paral·lelament a ella, es graven franges de rascades corbes que formen un disseny d’espiga.

Línies de cops

Al final de les línies de tall perpendiculars a la paret, la punta de l’escoda xoca contra la paret i hi grava la marca de cada cop. A mida que la regata guanya profunditat, es van alineant les marques una davall de l’altra i formen una línia vertical de cops que dóna un disseny que és l’avantpassat de les marques de talls que caracteritzen la superfície de les parets de les pedreres d’extracció mecànica.

L’ESCALA: L’EVACUACIÓ DELS MATERIALS

La introducció de noves tècniques per a l’evacuació dels blocs al llarg de la història incideix directament en l’escala de les pedreres, que es tornen molt més profundes.

Per escales o grades tallades

Antigament, i en pedreres no gaire fondes, les pedres es feien rodar fins a la superfície per escalons o per grades que es tallaven a la pedra amb cada nou pla d’extracció.

Amb el molí

En el segle XIX es va introduir una mena de corriola de fusta, accionada per dues persones que va alleugerir enormement la feina i va incidir directament en la profunditat de les pedreres, que es va incrementar fins a uns 15-18 m. (30 m, excepcionalment).

Toni Pons Nadal “Pichón”

ELS ACCESSOS A LA PEDRERA

Escalons o grades

Amb cada nova capa d’extracció es tallaven escalons o grades a manera d’accessos per a les persones i per a l’evacuació dels blocs. Al llarg dels anys d’extracció, un accés es podia abandonar per ser substituït per un altre, de manera que l’escala que deixava de tallar-se es veu finalment penjada a la paret quan l’extracció continua per davall del darrer escaló tallat.

Forats a les parets

A l’interior dels racons es tallaven clots a les parets per poder escalar-les col·locant-hi els peus i les mans i emprant-los com si es tractés d’una escala mineral.

      Il·lustració: Xavier Sauleau

Col·labora en el Circuit Divulgatiu Digital: