A les pedreres de marès el trencador és el primer actor sobre natura, les seves tècniques d’extracció creen llenguatges plàstics que ens mostren la clau per comprendre la identitat del paisatge sorgit.
L’artesà trencador (pedrer), tradició i art de l’extracció del marès, és el creador de les pedreres. La seva tècnica manual de tall d’escoda es posa al servei de la pedra.
El seu treball és el de l’escolta de la qualitat del marès a la recerca de la millor veta d’extracció. D’aquesta relació sorgeix l’espai laberíntic, irregular i de formes orgàniques, reflex de l’estructura interna de la terra; d’escales minerals tallades, creades amb cada nova capa de pedra excavada, útils per a l’evacuació dels blocs.
El gest oblic del trencador crea el pla inclinat de les parets gravades amb petits gestos i marques, testimoni de l’energia pacient i rítmica de la seva intervenció.
A partir dels anys 60 del segle XX s’introdueix a les pedreres la vagoneta sobre rails que es desplaça enfonsant dues serres metàl·liques circulars a la pedra. La llei imposada per la màquina és un llenguatge de plans i angles rectes, creant grans i profunds espais oberts.
El trencador es posa al servei d’una màquina que no selecciona la qualitat de la pedra, l’extracció és absoluta produint espais cúbics monumentals. Les seves parets vertiginoses acullen el dibuix de les marques produïdes per la radial, rítmiques incisions verticals i esporàdics cercles gravats.
Un món de blancor pètria que ens domina i acull en el silenci.